Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digu�: �Tu tamb� hi anaves, amb Jes�s, el Galileu�. Per� ell ho neg� davant de tothom: �No s� de qu� parles�. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el vei� i digu� als qui eren all�: �Aquest anava amb Jes�s, el Natzar�. Pere ho tom� a negar tot jurant: �No conec aquest home�. Poc despr�s, els qui eren all� es van acostar a Pere i li digueren: ��s veritat que tu tamb� ets d'ells; si fins i tot se't nota per l'accent amb qu� parles!�. Llavors es pos� a maleir i a jurar dient: �Jo no conec aquest home!� A l'instant va cantar el gall. Pere es va recordar d'all� que Jes�s li havia dit: �Abans no canti el gall, m�haur�s negat tres vegades�. I aix� que va ser fora va plorar amargament.
(Mt 26, 69-75)

Duccio di Buoninsegna
Il tradimento di Pietro

Pere era a fora, no veia Jes�s. S'estava al pati del palau del summe sacerdot. Havia dormit al jard� de les oliveres. Jes�s havia dit a ell i als altres: �No heu estat capa�os de vetllar una sola hora amb mi�. Per� havia dormit igualment. Aquell son expressava la poca import�ncia que donava a les paraules de Jes�s. Per� despr�s, despr�s de l'arrest, s'havia esverat i s'havia posat a seguir-lo fins al palau del summe sacerdot, per veure com acabaria tot all�. No l'havia abandonat del tot, perqu� b� o malament estava molt lligat amb ell. �Seguiu-me, us far� pescadors d'homes�, els havia dit Jes�s a ell i a Andreu a la vora del mar de Galilea. I Pere el seguia, per� de lluny. No el volia perdre de vista, per� no volia tampoc que el confonguessin amb ell. �s una opci� a mitges, la de Pere, el primer de tants cristians que fan com ell: segueixen de lluny estant. De primer amb la son i despr�s amb la dist�ncia, preferia no quedar implicat amb ell. I tanmateix existia un lligam; i llavors �s'estava a fora, assegut al pati�. Fa impressi� la difer�ncia. Es decideix sobre la mort de Jes�s, i justament Jes�s calla. Pere, en canvi, parla, parla molt, massa, nom�s perqu� t� por que el relacionin massa amb ell.

�Tu tamb� hi anaves, amb Jes�s�, diu una criada. �Tamb� aquest anava amb Jes�s�, diu una altra criada. Despr�s els qui eren per all� se li posen al voltant: �Fins i tot se't nota per l'accent amb qu� parles!� Sembla que sigui impossible de seguir de lluny, el volen acorralar a una opci�, dient a tothom aquell lligam que Pere vol conservar nom�s en el cor. I llavors Pere s'esvera de deb�, comen�a a imprecar i jura: �Jo no conec aquest home!� Repeteix tres vegades aquesta frase per tallar definitivament el lligam amb Jes�s. Resulta arriscat fins i tot seguir des de lluny. Pere t� por. Per� aquesta �s tamb� la hist�ria de les nostres pors. �s la hist�ria de la por d'�sser massa diferents, massa galileus, massa amics de Jes�s el galileu. I llavors, quan es t� dintre tanta por i tan poca confian�a, basta la veu d'una criada per infondre terror.

Si es tract�s de qualsevol relaci� normal d�amistat, si es tract�s de l'adhesi� a un partit, a una for�a pol�tica, a un grup, la hist�ria s'acabaria en aquell pati, amb aquella tra�ci�. Per� no s'acaba. Un gall canta i llavors el poruc de Pere es recorda del que Jes�s li havia dit: �Aquesta nit, abans que el gall canti, em negar�s tres vegades�. Pere, que es coneixia poc ell mateix, que tenia poc en compte la pr�pia feblesa i la pr�pia por, li havia contestat amb paraules fortes i de fanfarr�: �Ni que hagu�s de morir amb tu, no et negar�. Despr�s d'haver renegat, quan ni tan sols l'amena�aven de mort, sin� que nom�s el volien acorralar, es recorda de les paraules de Jes�s.

La cosa m�s bella, m�s veritable, m�s humana que cadasc� de nosaltres pot trobar �s la paraula de Jes�s. L'Evangeli ens fa entrar en nosaltres mateixos i ens fa plorar amargament de vergonya per la por davant de la creu de Jes�s i pel temor que ens confonguin amb ell. Qui t� en ell mateix la paraula de Jes�s no esdevindr� mai inhum� fins al fons: recordar�. Aquesta paraula et desvetlla de la follia i de l'embriaguesa i et fa retrobar amb tu mateix.

El record li eixampla el cor, ofegat per la por i per la sensaci� d'haver tra�t. Aix� Pere se sent menys preocupat per la gent del voltant i menys oprimit per la seva por. Surt fora, a l'exterior, no aguanta m�s i plora amargament. Ja no �s l'heroi, el fort, l'home dur de primera hora del vespre. Per� tampoc no �s ja l'home aterrit al mig del pati, el poruc. �s ell mateix i plora fort, per ell mateix, per Jes�s, per aquella situaci� absurda i injusta, com un infant. Pere s'ha tomat un infant: �Feli�os vosaltres que ara ploreu�, havia dit Jes�s.