|
V estaci�n
Judes deixat sol
Aleshores Judes, el qui l'havia tra�t, quan vei� que l�havien condemnat, es pened� del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, i els digu�: �He pecat entregant a la mort un innocent�. Per� ells li contestaren: �I a nosaltres qu� ens importa? Aix� �s cosa teva!� Ell va llen�ar les monedes al santuari i sort�. Se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: �No �s perm�s de tirar-les al tresor del temple, perqu� s�n preu de sang�. Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per aix�, fins al dia d'avui aquell camp s'anomena Camp de Sang. Aix� es va complir all� que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns israelites havien avaluat, i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m'havia ordenat el Senyor.
(Mt 27, 3-10)
|
Giotto
Il patto di Giuda
|
Tamb� Judes es pened� com Pere: �He pecat perqu� he tra�t una sang innocent�, confess� a aquells homes de religi�. I els tom� les trenta monedes de plata, la seva petita fortuna. Potser havia estat un ingenu i no s'havia cregut que Jes�s seria condemnat a mort. Potser havia alimentat un esperit de venjan�a i d'aversi� envers ell: l�aversi� f�cilment esdev� tra�ci�. Potser havia identificat en Jes�s el responsable d'aquell cam� que l'havia portat lluny de casa seva: li volia carregar les culpes duna decisi� que li semblava fallida. Potser havia ensumat un negoci, enganxat com estava al diner. Per� despr�s s'havia penedit. �I a nosaltres qu� ens importa? Aix� �s cosa teva!�, li diuen els homes de religi�. �Qui li podr� perdonar un pecat tan gran, el d'haver tra�t el Fill de l'home per trenta monedes de plata? La resposta d'aquells homes de religi� �s una condemna per a ells mateixos. La seva religi� no �s la d'Abraham, d'Isaac i de Jacob. Per a aquest home dolent i turmentat, la condemna �s: �Ja t'apanyar�s!�
Per� Jes�s es va quedar a Jerusalem i va enfrontar la mort, perqu� a l'home dolent i desesperat li donin una bona not�cia i no li diguin mai m�s: �Ja t'apanyar�s!�. Perqu� hi hagi almenys un gall que desvetlli l'home dels seus pensaments tristos. Per� en aquells moments, mentre Pere plora i els deixebles fugen, Jes�s �s processat: no hi ha ning� que pugui dir una paraula a Judes. Manca l��nica paraula que �s necess�ria, una paraula de perd�, d'aquell perd� que �s vida.
|
|