|
Jes�s comparegu� davant el governador. El governador el va interrogar: ��Tu ets el rei dels jueus?� Jes�s li respongu�: �Tu ho dius�. Per� Jes�s no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. Aleshores Pilat li diu: ��No sents quants testimonis presenten contra tu?� Per� Jes�s no li va respondre res sobre cap acusaci�, i el governador n�estava tot sorpr�s. Cada any, per la festa de Pasqua, el governador tenia el costum de deixar lliure el pres que la gent volia. Llavors tenien un pres fam�s, un tal Barrab�s, Quan la gent, doncs, s'hagu� reunit, Pilat els digu�: ��Qui voleu que us deixi lliure, Barrab�s, o Jes�s, l'anomenat Messies?� Deia aix� perqu� sabia que li havien entregat Jes�s per enveja.
Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li f�u arribar aquest missatge: �Desent�n-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell�. Mentrestant els grans sacerdots i els notables van conv�ncer la gent que reclamessin Barrab�s i fessin matar Jes�s. El governador els pregunt�: ��Quin d�aquests dos voleu que us deixi lliure?� Ells respongueren: �Barrab�s!� Pilat els diu: �I de Jes�s, l'anomenat Messies, �qu� n'he de fer?� Tots van respondre: �Que el crucifiquin!� Ell replic�: �Per�, �quin mal ha fet?� Ells cridaven encara m�s fort: �Que el crucifiquin!� Pilat, veient que no en treia res i que m�s aviat comen�ava un avalot, es rent� les mans amb aigua davant la gent i els va dir: �Jo s�c innocent de la sang d'aquest home. Aix� �s cosa vostra.� Tot el poble respongu�: �Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!� Llavors els deix� lliure Barrab�s i, despr�s de fer assotar Jes�s, el va entregar perqu� fos crucificat.
(Mt 27,11-26)
|
Duccio di Buoninsegna
Davanti a Pilato
|
|
Despr�s de la ferotgia de la multitud i l'ast�cia dels homes de religi�, ens trobem amb Pilat. �s un rom�, estrany als odis i a les passions d'aquella gent. T� al seu darrere una tradici� de just�cia, que fa presumir una certa imparcialitat. Pilat representa la civilitzaci� de la Roma imperial. En realitat, fa un proc�s en tota regla, quan demana a Jes�s que respongui. I despr�s hi ha una altra possibilitat, la gr�cia, que se solia concedir per Pasqua. No era cap fan�tic. Era un home civilitzat i sabia que l'hi havien entregat per enveja; per aix� cercava una manera de deixar-lo anar lliure. Potser, entre just�cia i gr�cia, hauria pogut aconseguir l�alliberament de Jes�s. �Desent�n-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell�, li havia enviat a dir la seva muller. Era potser una dona sensible i havia intu�t alguna cosa, durant la nit en qu� Jes�s va �sser arrestat. Tot semblava poder afavorir Jes�s en aquell m�n civilitzat dels romans. Qui tenia m�s ra�, aquella nit, era justament aquella dona, potser massa impressionable, per� que creia en els somnis. Per dir la veritat, no hi havia tanta necessitat de somnis i de pressentiments. N'hi havia prou amb el dret i un sentit m�nim d'humanitat: bastava mirar la cara d'aquell home, veure la seva fa�, mirar-lo als ulls, escoltar-lo com parlava, judicar serenament les seves accions, per fer-li just�cia.
Es odi�s condemnar a mort un assass�, per� quant m�s Jes�s que no t� res d'un assass�. �Quin mal ha fet? Hi ha un moment en qu� fer just�cia vol dir comprometre�s. Hi ha dues bandes, la dels intel�ligents, dels refinats i la dels instintius, m�s rudes: Pilat i la turba. El qui no segueix els propis sentiments d'humanitat, per no comprometre's, i els qui van darrere la hist�ria col�lectiva, a l��ltim crit. Per a ambd�s la just�cia �s un luxe massa cost�s personalment.
Jes�s respon a la pregunta de Pilat que li demana si �s el rei dels Jueus: �Tu ho dius�, com havia respost a Caif�s. No ho neg�, sin� que confess� el seu Evangeli. No respon. en canvi, als summes sacerdots i als ancians. El seu silenci era una resposta no violenta a la viol�ncia de les preguntes. Pilat estava admirat d'aquesta actitud de Jes�s. Hi havia, a m�s, l�oportunitat de l'indult que es concedia per Pasqua, i llavors digu�: ��Qui voleu que us deixi lliure, Barrab�s, o Jes�s, l�anomenat Messies?�, va preguntar. �Crucifica'l!�. I Pilat: ��Quin mal ha fet?�.
L'ast�cia d'aquells pocs havia fet fan�tica la turba. Aix� la imparcialitat civilitzada, ben�vola, de Pilat, havia acabat en no res, completament capgirada. I llavors, al capdavall, davant de la multitud, del tumult, es va deixar anar a un gest gaireb� hist�ric: va prendre aigua i es va rentar les mans. Va dir: �Jo s�c innocent de la sang d'aquest home. Aix� �s cosa vostra�. I tanmateix hauria pogut deixar anar lliure Jes�s. Fallava la just�cia, fallava l'educaci�, com tantes altres vegades. I Pilat resultava responsable d�aquella sang. No n'hi ha prou amb �sser educats, honestos, justos, perqu� l'honestedat i la just�cia s'han de comprometre amb l'home que sofreix: la just�cia s'ha de tomar passi� per l'home, altrament s'arrisca a la complicitat. Ho veiem en la hist�ria de Pilat. No n'hi ha prou, al capdavall, amb rentar-se les mans senyor�volament, cal embrutar-se les mans, com Jes�s havia fet amb homes i dones, sans, leprosos i malalts.
Aqu�, les bones maneres de Pilat queden ven�udes. Ven� la turba, furiosa i fan�tica. Aquella multitud fa pena als ulls de Jes�s: abans l'havia escoltat i ara el condemna. Aquella multitud es pensa v�ncer, per� perd, perqu� no s'adona de qui t� al davant, d'aquell qui l'ha estimat fins al final: �Jerusalem, Jerusalem �havia dit�, quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, per� no ho heu volgut!�
Ara la multitud �s presa de l'odi per aquell pobre home, de l'orgull col�lectiu, on tothom s'oblida de si mateix i s'exalta amb l'histerisme de la massa. En les manifestacions de massa, tothom s'oblida de la pr�pia feblesa i del propi pecat. Sents la multitud, t'exaltes: s�n les hores del nacionalisme, del fanatisme, del racisme. Les hores en qu� es colpeix el feble i el sol. �Qui crida? Ning� i tothom. Gent que no compta per a res aconsegueix obtenir la mort de Jes�s. No pots dir qui va cridar m�s i qui menys. Tothom est� amagat en la multitud. Per� si no surts de la multitud i no vas darrere Jes�s, mirant-lo a la cara, commovent-te per ell que sofreix, ets c�mplice. Quan t'amagues en l'anonimat de la multitud, tot i sentir-te petit, acabes essent c�mplice. I ning� no sabr� el nom del c�mplice: est� amagat entre la multitud.
Hi ha i es mant�, inquietant, la prefer�ncia de la multitud per Barrab�s. �Per qu� escullen Barrab�s i no Jes�s? �Quin atractiu t�? Diu l'Evangeli que es tracta d'un home d'armes, d'un assass�. Potser �s un patriota, per� certament �s un fort: encarna una lluita violenta. Un grup de persones petites est� fascinat per aquella for�a que �s ostentada fins a l'homicidi, m�s que no pas per la feblesa de Jes�s. �s un profeta indefens, que no agafa l'espasa, conven�ut que la paraula canvia m�s que no l'espasa. �s un profeta que no agrada i no fa res per agradar. La paraula de Jes�s a vegades toca el cor d'homes i dones que escolten, ploren, altres vegades s'irriten.
I tanmateix, en el nostre temps, grans homes han estat profetes indefensos: abans que utilitzar l�espasa s'han deixat robar la vida per l'espasa dels altres. Molts, com el bisbe Romero de San Salvador, el germ� Carles de Jes�s mort al desert algeri� pels bandits tuaregs, Gandhi, insuportable per al fanatisme religi�s i nacionalista.
Per una banda hi ha les bones maneres de Pilat; per l'altra, el fanatisme de la multitud. I Jes�s �s condemnat a mort. Hi ha una conjuraci�: la responsabilitat �s de tots. Tots poden pensar que la culpa �s de l'altre. �Qui en t� la culpa, en realitat? �Un pol�tic rom� honest per� feble? �Una multitud fan�tica? �Una gent religiosa encegada per l'odi? �Uns deixebles porucs? Les complicitats s�n clares, per�, m�s enll� i dintre de tot aix�, hi ha la for�a del mal que vol la mort i el silenci etern de Jes�s. I tothom pot ajudar aquesta for�a del mal amb la pr�pia contribuci�, tot i sentir-se'n fora. Per alliberar-se d�aquesta complicitat no n'hi ha prou d'�sser honestos com Pilat, obedients com la multitud, justificats per la llei com el sanedr�: cal optar per la passi� de l'home que sofreix, embrutar-se les mans amb el Senyor Jes�s, arriscar-se a l'odi de la multitud, arriscar-se a la impopularitat.
L'hora de l'opci� per Jes�s fa que ens mesurem amb la complicitat amb el mal: de manera ben educada o mal educada, vulgar o elegant, de fet, sempre podem resultar c�mplices del mal. I Jes�s mor.
|
