Encara Jes�s parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L'acompanyava molta gent, armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el tra�a els havia donat aquest senyal: �El qui jo besar�: deteniu-lo�. Tot seguit es va acostar a Jes�s i li digu�: �Salve, rab�!� i el bes�. Jes�s li digu�: �Company, estigues pel que has de fer�. Llavors s'abraonaren sobre Jes�s i el detingueren. Per� un dels qui anaven amb ell desembein� tot seguit l'espasa i, d'un cop, tall� l'orella al criat del gran sacerdot. Jes�s li diu: �Toma l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. �Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria m�s de dotze legions d'�ngels. Per� llavors, �com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui aix�?� En aquella mateixa hora, Jes�s digu� a la gent: �Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia m'asseia al temple per ensenyar i no em vau detenir. Per� tot aix� ha passat perqu� es compl�s el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes�. Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren. Els qui havien detingut Jes�s se'l van endur a casa de Caif�s, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati de la casa del gran sacerdot. Hi entr� i s'assegu� amb els guardes per veure quin seria el desenlla�.
(Mt 26, 47-58)

Giotto
Il bacio di Giuda

Els seus dormen, demostrant que no s�n ni tan bons ni tan amics. Arriben els qui anaven armats amb espases i garrots. Han vingut a prendre'l tots armats d'espases i de garrots, com si es tract�s d'un malfactor; en realitat tenen por d'ell, com si fos un delinq�ent. I tanmateix li haurien pogut posar les mans a sobre a plena llum del dia; per� tenien por, perqu� potser hi hauria hagut alguna revolta. Van a prendre'l de nit, amb la tra�ci� i amb les armes. �s un comportament vil: anar a detenir de nit, a tra�ci�, armats, un home pobre, innocent, inofensiu. �Qu� podem respondre?

Entre aquesta gent sense nom, que no coneixem, gent de Jerusalem, de qualsevol lloc o poble del m�n �podria �sser avui la gent que surt del metro o la gent que assisteix a un proc�s�, entre aquesta gent hi ha un deixeble de Jes�s: Pere. L'hem reconegut, no es diferencia dels altres per la manera de vestir, es un com els altres, com nosaltres: vesteix amb la indument�ria de la seva gent i es mou com ells.

Hem trobat en realitat tres deixebles de Jes�s: Pere, un altre que es va treure l'espasa, i Judes. Tots tres han estat al seu costat, l'han escoltat, han parlat amb ell. Judes es volia salvar ell mateix, era murri, potser se sentia m�s murri que Jes�s. No hi era aquella nit a dormir al ras a l'hort de les oliveres. Amb un bes el traeix. El tercer, del qual no ens han donat el nom, sembla el millor, el m�s coratj�s, i es treu l'espasa per defensar Jes�s. Per� �es pot defensar Jes�s nom�s en un moment de coratge? O m�s aviat, �la fidelitat dura una vida i no nom�s una hora, ni que sigui una hora d'heroisme, un bon moment de generositat?

Jes�s s'ha envoltat de persones que no valen gran cosa, que no tenen res d�especial, com molts de nosaltres. S'ha fet amic d'aquesta pobra humanitat, tan mediocre, que viu una hora de coratge i despr�s una vida de porucs. Un dels qui estaven amb ell, quan veu que li posen les mans a sobre, t� un moviment de r�bia; es treu l'espasa i colpeix un dels qui havien anat a detenir-lo. Calia resistir, segons ell, a aquella prepot�ncia davant d'un home indefens, pur i innocent. �Toma l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. �Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria m�s de dotze legions d'�ngels�, diu Jes�s. �Torna l'espasa a la beina�. Jes�s, angoixat encara fa uns moments, mostra ara una for�a serena. Ha pregat el Pare. Aquella espasa, que s'al�a per defensar-lo, en realitat l'of�n, No necessita l'espasa o la viol�ncia dels homes: la viol�ncia no defensa mai i of�n sempre. L'of�n a ell; of�n tamb� els qui l'usen. Per a Jes�s, no hi ha cap enemic que puguem ofendre. Tampoc Judes no �s cap enemic per a ell: �amic� �l'anomena aix� quan el veu. L'actitud de Jes�s amb Judes �s una icona de l'amistat i de la no-viol�ncia m�s enll� de tot. �Hauria pogut escollir �diu de fet a aquell deixeble fog�s� una viol�ncia molt superior a la d'una espasa o d'un garrot�. Per� ha escollit el cam� de l'amor. �Com podria, doncs, beneir una espasa que mata? �Per qu� al�ar l'espasa per defensar-lo? �Es pot dir que hi ha una viol�ncia bona? L'estan tractant com un malfactor, amb espases, amb garrots, vinguts de nit per capturar-lo. �Per qu� no se li van acostar mentre era al temple per parlar-li, per dir-li les seves objeccions, les seves cr�tiques, les seves dificultats? �Per qu� no li han parlat de dia i han vingut de nit amb l'espasa? Han tingut por de parlar-li. Han tingut por de la seva paraula. De la por neix la viol�ncia i ara v�nen armats a detenir-lo.

Per� el troben ser�, prompte com sempre a parlar amb ells i a discutir. Tanmateix est� decidit a no defensar-se com es defensen la majoria en aquest m�n. Per� aix� �s follia per als deixebles: �Abandonar-se a les seves mans!� �s una bogeria: no defensar-se, no al�ar la veu, no empunyar l'espasa. Anomena amic Judes, refusa l'espasa i no fuig. La follia de Jes�s sembla excessiva als seus deixebles que veuen com s'ofereix com una v�ctima als seus enemics. �s realment un comportament sense sentit: �Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren�.