Els grans sacerdots i tot el Sanedr� buscaven una falsa declaraci� contra Jes�s per condemnar-lo a mort, per� no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se'n presentaren dos que van declarar: �Aquest va dir: "Puc destruir el santuari de D�u i reconstruir-lo en tres dies"�. Llavors el gran sacerdot s'aixec� i va dir a Jes�s: ��No contestes res? �Qu� en dius, de les acusacions que aquests et fan?� Per� Jes�s callava. El gran sacerdot li digu�: �Et conjuro pel D�u viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de D�u!� Jes�s li respon: �Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoder�s i venint sobre els n�vols del cel�. Aleshores el gran sacerdot s'esquin�� els vestits exclamant: �Ha blasfemat! �Per qu� necessitem m�s testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasf�mia. �Qu� us en sembla?� Ells respongueren: �Mereix pena de mort!� Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades.
(Mt 26, 59-67)

Duccio di Buoninsegna
Ges� davanti ai sommi sacerdoti

Els qui havien arrestat Jes�s eren pobra gent guiada pels escribes i pels ancians del poble. Jes�s no els havia tractat d'enemics: no havia tractat ni tan sols Judes d'enemic. Una vegada havia dit als seus deixebles i a la gent: �Jo us dic que no us oposeu al dolent; m�s encara, si alg� et pega a la galta dreta, presenta-li l'altra; a qui et vol portar a judici per prendre't la t�nica, deixa-li tamb� el mantell, i si alg� t'obliga a fer una milla amb ell, fes-n'hi dues�.

Ni tan sols dues milles separaven aquell jard� on Jes�s havia estat arrestat, del palau del summe sacerdot on es va deixar portar d�cilment. I aqu�, en aquest palau, l'espectacle era vergony�s. Aquells homes de religi�, amb una mal�cia que nom�s certs homes de religi� o de lleis saben tenir, cercaven falsos testimonis per condemnar-lo a mort. No faltaven persones que s'oferissin a fer aquest paper: se'n van presentar molts, de falsos testimonis. I el summe sacerdot els interrogava directament ell mateix. En aquella autoritat s'hi veu el poder religi�s atrapat entre la multitud i els romans: tenia por de Jes�s i de la seva paraula. Per� davant d'aquest espectacle de trafiques, de falsos testimonis, de conjuraci�, Jes�s estava en silenci. Llegim a l'Evangeli: �Jes�s callava�. Callava davant de la sordesa profunda i de la mal�cia. El seu silenci �s m�s clar que moltes paraules: callava davant de la viol�ncia de les paraules, davant dels falsos testimonis.

Jes�s respon a una sola pregunta (�Et conjuro pel D�u viu que ens diguis si tu ets el Messies, el fill de D�u!�). No podia no respondre aqu� amb el silenci. Aix� era el seu Evangeli. Havia de respondre i ho fa amb breus paraules: �Tu ho has dit�. Aquesta resposta manifestava una ingenu�tat terrible. En el fons, aquell vell i aquell sanedr� volien precisament aquesta resposta. Quan la senten, es posen d'all� m�s contents: �Vet aqu�, �s reu de mort, �s culpable�. Criden tots a cor davant d'una confessi� tan espont�nia. Per a Jes�s, era la confessi� de l'Evangeli: �S�c el Fill de D�u�. Per� per al sanedr�, era la confessi� que servia per condemnar-lo a mort.

Un D�u, que s'ha fet tan proper als homes, que s'ha fet fill d'una dona, que ha habitat la nostra terra, que ha parlat la nostra llengua, �s una blasf�mia. Resulta una blasf�mia per a qui no compr�n la paraula de D�u, per a l'orgull, per a la religi� de si mateix, sense amor. Per aix� tenen por d'ell, perqu� parla segons la Paraula de D�u.

L'Evangeli de Jes�s �s una paraula de vida, per� en aquest cas, per a ell, esdev� una paraula de mort. I aleshores les mans de la mort cauen sobre d'ell amb satisfacci�: amb bufetades, amb escopinades, amb garrotades, amb insults. Comen�a a sentir la fredor de la mort. Darrere la seva fa� veiem una llarga filera d'altres homes torturats, enganyats en falsos processos, encerclats. Veiem els condemnats a mort, els perseguits, la gent que no t� esperan�a d�arribar a dem�. Veiem els homes sols en la nit que esperen que es compleixi el seu dest�. A la cara d�aquells homes que pateixen i sofreixen, a la cara d�aquells que han sentit sobre seu les mans de la mort, hi ha un tret de la fa� de Jes�s. Hi ha una semblan�a amb ell. �s ell qui �s colpit juntament amb ells. Les mans de la mort els cauen a sobre: per� �de qui s�n aquestes mans?, �quantes s�n aquestes mans, i qui �s que les mou? Li diuen: �Endevina, qui �s que t'ha pegat?�. Hem d'endevinar, de comprendre quines responsabilitats hi ha realment en la mort del Senyor Jes�s i entorn de la mort d'aquells qui se li assemblen.