Arribat el capvespre, Jes�s vingu� amb els Dotze. I mentre eren a taula, tot sopant, Jes�s digu�: �Us ho asseguro: un de vosaltres em trair�, un que menja amb mi�. Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l�un rere l�altre: ��No s�c pas jo?� Jes�s els respongu�: �Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. El Fill de l�home s�en va, tal com l�Escriptura ha dit d�ell, per� ai de l�home que el traeixi. M�s li valdria no haver nascut�.
(Marco 14, 17-21)

Duccio di Buoninsegna
L'ultima cena

La sensaci� que els deixebles no s�havien adonat que es tractava d�un dia excepcional, o potser d�una nit excepcional, un dia molt diferent dels altres (l��ltim de la vida de Jes�s amb ells), �s prou evident en tota lectura dels Evangelis i en aquests breus passatges de l�Evangeli de Marc. Jes�s surt a l�encontre de la seva passi� i decideix igualment utilitzar aquell temps que li queda per viure en la paraula i en l�amistat.
Jes�s parla: parla a taula, parla �arribat el capvespre�, parla amb els Dotze. I ells comencen a espolsar-se els seus costums. Es pregunten ��No s�c pas jo?�. El dubte sobre un mateix �s el principi d�una saviesa nova que t�expulsa de l�amor a tu mateix, del propi egoisme natural, de l�empobriment d�una vida protegida i segura en els propis ritus de benestar. El dubte sobre tu mateix et porta a comprendre, a estimar, a creure. Al principi de la Passi� hi ha la mateixa pregunta que tamb� nosaltres som cridats a plantejar-nos davant la paraula del Senyor: �De qui est� parlant? �No s�c pas jo? De fet, la paraula del Senyor �s adre�ada a cadascun de nosaltres: �No s�c pas jo?