Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedr�, van prendre un acord. I despr�s de fer lligar Jes�s, se'l van endur i l'entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: ��Tu ets el rei dels jueus?� Ell li respongu�: �Tu ho dius�. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l'interrog� altra vegada: ��No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!�. Per� Jes�s ja no va respondre res m�s, i Pilat n'estava sorpr�s.
Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrab�s, empresonat amb els sediciosos que havien com�s un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat all� que els solia concedir. Pilat els digu�:��Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?� Deia aix� perqu� s'adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jes�s per enveja. Per� els grans sacerdots van incitar la gent perqu� demanessin la llibertat de Barrab�s. Pilat els replic�: �Qu� voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?� Ells tornaren a cridar: �Crucifica'l!� Pilat els deia: �Per� quin mal ha fet?� Ells cridaren encara m�s fort: �Crucifica'l!� Pilat, volent acontentar la gent, els deix� lliure Barrab�s i va entregar Jes�s, despr�s de fer-lo assotar, perqu� fos crucificat.
Els soldats se'l van endur a l'interior del palau, �s a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d'espines que havien trenat i l'anaven saludant: �Salve, rei dels jueus!� Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per fer-li homenatge. Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo.
(Marco 15, 1-20)

Duccio di Buoninsegna
La flagellazione

La conjuraci� continua desplegant-se. La banda de la viol�ncia, de l�espasa i dels garrots es manifesta en tota la seva for�a. En tot moment ancians, escribes, membres del sanedr�, s�afegeixen a aquesta conjuraci� fins a arribar a implicar-hi un home respectable com Pilat. Ell havia compr�s que li volien lliurar Jes�s i condemnar-lo a mort per enveja. Per� al capdavall ni tan sols Pilat, amb la for�a i l�autonomia de la seva funci�, no aconsegueix oposar-s�hi. Tots acaben solidaris amb Barrab�s: des de la turba desencadenada fins a les altes autoritats, als religiosos. Tots, enemics entre ells, al capdavall s�identifiquen contra alg�, contra un just, inerme i innocent.
Van convocar tota la cohort per torturar Jes�s: es divertien, l�escarnien, el disfressaven de rei. N�hi ha per preguntar-nos per qu� els homes es diverteixen a torturar els altres. I tanmateix �s molt corrent. L�odi els encega, l�amor per ells mateixos els exalta, se senten forts en v�ncer, en doblegar, en humiliar alg�. Un home, una dona, un poble, un grup social esdevenen l�objectiu contra el qual es desencadena l�odi. Com m�s s�n humiliats, �s se senten forts.
Quant de dolor per a Jes�s! Li van posar al cap una corona d�espines, li escopien al damunt, l�escarnien, no tenien respecte ni tan sols pels darrers moments de la seva vida: la seva humanitat �s profanada, �com suportar tant de dolor? Realment aquest home �s Fill de D�u si, enmig d�un ramat de feres que es desencadena contra d�ell, es mant� humil i mansuet. Potser, enmig de tanta foscor, espera la llum que li ha estat promesa. Aquesta p�gina de la Passi� �s la p�gina dels soldats. Pilat �s el cap d�un ex�rcit ocupant. Els soldats s�n els actors de l��ltim acte de la passi� de Jes�s.
De bon mat� el van portar al pretori de Pilat. De bon mat�, a primera hora, l�hora de la guerra. Hi havia molts soldats de l�ex�rcit imperial ocupant. Era una terra ocupada per Roma, com moltes d�altres aleshores. Pilat �s el cap, t� les legions i en certs moments interv� amb for�a per restablir l�ordre i imposar l�autoritat de Roma. Per� aqu�, davant de Jes�s, combat la batalla dels summes sacerdots, tan febles per� tan murris. La seva for�a militar �s posada a disposici� de la conjuraci�. L�ex�rcit combat aleshores una batalla d�odis religiosos i nacionals, els d�una religi� i d�una naci� que ni tan sols s�n les seves pr�pies. Per� no �s nom�s un afer de palau: hi ha tamb� la turba. La gent que crida, instigada, participa en aquesta lluita contra el just. En fi, a la conjuraci� plena de bones maneres de palau, no li manca el consens de la pla�a.
Moltes vegades la multitud �s humiliada, ofesa, com aquella gent de Galilea que s�aplegaven entorn de Jes�s, com ovelles sense pastor. Sovint estaven cansades, dispersades, sofrents. Per� altres vegades la multitud es torna cruel, omple les places, demana la guerra, vol la sang, fa por, est� com embriagada. Prefereixen Barrab�s a Jes�s, prefereixen els violents. Barrab�s �s un enemic de Roma, un revolt�s: per� els violents prefereixen els violents. Prefereixen Barrab�s perqu� el veritable enemic �s Jes�s, el no violent, portat a l�escorxador com una ovella.
Mirem-nos-els, en canvi, aquests soldats als aquarteraments, a les casernes, a Judea, a Jerusalem, gent allunyada de casa durant anys, amb l�enyorament de la seva p�tria, en una terra estrangera. Probablement sentien el malestar d��sser considerats amb hostilitat per part dels hebreus, que se�ls miraven com enemics. Potser un per un, aquells soldats, eren tamb� gent tractable, com el centuri� dels Fets dels Ap�stols. �Quants altres soldats no trobem a l�Evangeli? Per� aqu�, davant de Jes�s arrestat, no parlen, fan la seva funci�, tant se val que siguin bons com dolents, s�n ocupants, han d��sser decidits, violents. Hem llegit que feien el �joc del rei�, el joc amb qu� els soldats turmentaven els presoners en les llargues nits del pretori i de la caserna: era un joc violent i vulgar que feien aquella vegada amb Jes�s.
Jes�s sofreix la pena capital de Roma. En el fons tamb� Palestina estava en un estat quasi de guerra. Els soldats, les armes, la guerra, l�execuci� dels revoltosos. Va �sser una hist�ria trista i repetida constantment. El nostre m�n est� marcat per guerres sense fi. Encara avui, en aquests dies, a Palestina, a Israel, dia rere dia es manifesten la mort., la incomprensi�, l�ocupaci�, el sofriment. Una mica m�s enll�, el L�ban i encara una m�s enll� altres pobles que sofreixen: kurds, iraquians, afganesos. En moltes altres parts del m�n, llunyanes o properes de la terra de Jes�s: soldats, guerra, mort, gent bona que es torna dolenta, gent dolenta que ella mateixa es d�na a con�ixer. A prop de la terra de Jes�s, per� tamb� lluny, armes, cada vegada m�s armes, s�n l�escenari normal.
Jes�s puja tot sol, passant enmig d�aquesta follia, com Israel va passar enmig del mar embravit. Puja tot sol, sense armes, en silenci, ven�ut per aquest m�n de mal, de viol�ncia, de guerra, de soldats i d�armes. All� on maten la gent, quan �s expulsada per la guerra, �s perseguida, colpida, combatuda, on s�excita l�odi, all� on es declara la guerra, all� on es parla de guerra, all� on s�n humiliats l�home i la dona amb la viol�ncia, sempre el Senyor Jes�s �s condu�t a la mort. El seu dolor i la seva humiliaci� van tenir el mateix regust amarg dels de molta gent.