Van arribar en un terreny anomenat Getseman�, i Jes�s digu� als deixebles: �Seieu aqu� mentre jo prego�. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i comen�� a sentir esglai i abatiment, i els digu�: �Sento a l'�nima una tristor de mort. Quedeu-vos aqu� i vetlleu�. S'avan�� un tros enll�, es deix� caure a terra i pregava que, si era possible, s'alluny�s d'ell aquella hora. Deia: �Abba, Pare, tot t'�s possible; aparta de mi aquesta copa. Per� que no es faci el que jo vull, sin� el que tu vols�. Despr�s va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: �Sim�, dorms? �No has estat capa� de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptaci�. L'esperit de l'home �s prompte, per� la seva carn �s feble�. Se n'an� una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Despr�s torn� i els trob� dormint: �s que els ulls els pesaven. Ells no sabien qu� dir-li.
Va cap a ells per tercera vegada i els diu: �Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home �s entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja �s aqu��.
(Marco 14, 32-42)

Duccio di Buoninsegna
Preghiera nell'orto degli ulivi

Emergeix tota la insensibilitat dels deixebles: �No us n�aneu lluny -diu Jes�s- , seieu aqu��. En va prendre tres amb ell i els va dir: �Sento a l��nima una tristor de mort. Quedeu-vos aqu� i vetlleu�. El van veure estirat a terra i que pregava, per� ell es va al�ar i els va trobar adormits. Els va despertar i es va tornar a posar a pregar; al cap de poc els torn� a trobar adormits: ��s que els ulls els pesaven. Ells no sabien que dir-li�. Queda clar l�embar�s i la dificultat d�estar a prop de qui sofreix. Aflora tota la insensibilitat de qui �s orgull�s i satisfet de si mateix, de qui no es deixa impressionar ni per la paraula ni pel dolor de l�altre: dormien.
Davant d�aquesta actitud apareixen l�angoixa i la por de Jes�s. No amaga la seva tristesa per la mort propera, pel sofriment que ha d�enfrontar, per l�allunyament dels seus amics. Per sobre de la por i de l�angoixa domina, per�, la confian�a soferta en el Pare que l�estima. M�s encara, �s una lluita interior. L�angoixa i la tristesa esdevenen una preg�ria que fa aquest home capa� de no pensar nom�s en ell mateix, en un moment tant dif�cil, sin� tamb� en els seus deixebles. Tres vegades se separa del seu drama personal i els va a trobar. Tres vegades els troba adormits. Finalment els ofereix una ocasi�, l��ltima del seu ensenyament:. �Aixequeu-vos!� �s l��ltim crit a una humanitat adormida, entorpida, insensible: Aixequeu-vos!.
Jes�s acostumava a anar a Getseman� els dies que era a Jerusalem. Judes de fet sabia molt b� on trobar-lo. Era una mica els seu lloc de recer i de rep�s, just fora dels murs de la ciutat. Aqu� va dir als seus deixebles: �Seieu aqu� mentre jo prego�. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan. S�n els tres que havien viscut amb ell l�experi�ncia feli� de la transfiguraci�, quan havien vist el mestre il�luminat amb una llum profunda, parlant amb Mois�s i Elies. Foren feli�os dalt de la muntanya de la transfiguraci�. S�haurien quedat per sempre parlant amb ell en aquella situaci�. Per� ara la transfiguraci� �s molt diferent. Per a ells �s com una �contra-transfiguraci� perqu� no conceben un D�u derrotat. Dalt del Tabor havien sentit una paraula del cel que el proclamava Fill de D�u. Havien entrat amb ell en un altre m�n, com entre el cel i la terra, el m�n dels profetes i dels justos, ells que no eren sin� uns pobrissons de Galilea. Havia estat una sensaci� extraordin�ria com la que en certes arrencades de fe experimentem tamb� nosaltres: moments de fe, de preg�ria comuna, de lit�rgia, de celebraci�, de joia. En aquell Getseman�, la transfiguraci� es produeix en un sentit molt diferent: aquell mestre, s�lid i ser� en tants moments dif�cils, ara apareix diferent. Diu l�Evangeli: �Comen�� a sentir esglai i abatiment�. Jes�s els confessa: �Sento a l��nima una tristor de mort�. Demana ajuda i companyia: �Quedeu-vos aqu� i vetlleu amb mi�.
No vol morir: �Tot t��s possible� -diu en la preg�ria: �aparta de mi aquesta copa�. Un home redu�t aix� �s massa hum�, massa feble, massa aclaparat, ni tan sols no commou. Nom�s fa una mica de por. �Si ens hagu�ssim confiat a aquell desviat? �Qu� en ser� de mi? B� o malament l�havien seguit fins a Jerusalem, l�havien escoltat com alg� que parlava amb autoritat, una autoritat serena i ferma. �On �s ara la seva autoritat? Jes�s �s all�, tirat per terra, esglaiat, angoixat. Dep�n dels seus amics fins al punt que els demana que es quedin amb ell, que li facin companyia en aquesta hora angoixosa. Per� �s precisament el moment en qu�, molt m�s que altres vegades, els seus l�abandonen: �Jes�s els trob� adormits�.
Aleshores Jes�s parl� a Pere, que poc abans li havia dit: �Ni que tots fallin, jo no�. Li retreu: �Sim�, dorms? �No has estat capa� de vetllar una hora?�. La transfiguraci� de Jes�s en aquesta hora �s l�aparici� d�un home feble. No commou els seus amics, sembla que hagi perdut la seva autoritat. Ni tan sols Sim� no escolta les seves paraules, m�s encara, quan Jes�s torna de la segona preg�ria , el troba adormit. �Havien acabat aix�, els ensenyaments, l�afecte, l�amistat que havien unit els deixebles amb el mestre? Veien que no era cap l�der, que ja no era un cabdill, sin� un pobriss� angoixat i esporuguit, necessitat i, sobretot, dependent. La transfiguraci� de Getseman� completa la del Tabor. En la foscor de Getseman� hi descobreixen un home, pobriss�, un rebuig dels homes, un condemnat a mort.
Jes�s no �s gaire diferent a un malalt terminal, d�un home o d�una dona transfigurats en el seu cos per la malaltia. Quan t�embruteix, ja no tens cap atractiu i fas m�s por que pena. Al cap�tol 53 del profeta Isa�es, llegim: �Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que es repugna de mirar�. Com un malalt terminal que fa por, perqu� recorda la feblesa humana; com un malalt de la Sida que fa t�mer el contagi i fa horror; com un condemnat a mort, com un anci� abandonat entre els cr�nics, que d�hum� sembla que en conservi ben poca cosa, a penes el nom... �s un contacte que cal evitar. Cal mantenir-lo allunyat per impedir la contaminaci�. I els deixebles dormen per no sentir-hi i no veure-hi. S�esdev� la transfiguraci� de Jes�s, la transfiguraci� que completa l�abaixament final. Per aix� els passa aix� d�adormir-se: per no veure aquest l�der que es torna un home m�s feble que els altres, un pobriss�, un qualsevol. I tant que n�havien esperat!