Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot i, en veure'l all� escalfant-se, se'l queda mirant i li diu: �Tu tamb� hi anaves, amb el Natzar�, amb Jes�s�. Per� ell ho neg�: �No s� ni entenc de qu� parles�. Llavors va sortir fora, al vest�bul, i un gall va cantar. La criada el va veure i comen�� a dir una altra vegada als qui eren all�: �Aquest �s un d'ells�. Pere torn� a negar-ho. Poc despr�s els qui eren all� li tornaren a dir: ��s veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!�. Per� ell es pos� a maleir i a jurar dient: �Jo no conec aquest home de qui parleu!�. A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'all� que Jes�s li havia dit: �Abans del segon cant del gall, m'haur�s negat tres vegades�. I va esclatar en plors.
(Marco 14, 66-72)

Duccio di Buoninsegna
Il tradimento di Pietro

La conjuraci� de les espases i els garrots no �s cosa d�uns pocs, de soldats manats, de caporals. A poc a poc tothom es va adherint a aquella onada victoriosa, cadasc� pensa en el seu petit inter�s i pren posici�. Una criada s�adona amb la seva mirada inquisitiva que Pere, doblegat per la por i pel fred, era un dels qui eren amb Jes�s. Els qui eren per all� s�ajunten a la dona i ella comen�a a dir a tothom: �Aquest �s un dels amics del galileu�. Creix l�onada de la viol�ncia, la l�gica dels garrots i de les espases, de l�amor cec pel propi inter�s. Es barallen entre ells, discuteixen, maltracten aquell pobre presoner per una banda i per l�altra. Nom�s un gall recorda a Pere la paraula de Jes�s: �Abans del segon cant del gall, m�haur�s negat tres vegades�. Nom�s la paraula de Jes�s, recordada i viscuda, ens fa trobar la humanitat que sap plorar.
A Roma venerem la mem�ria de l�ap�stol Pere, mort m�rtir. Quant de cam� no ha fet el deixeble des de la nit de Getseman�, des del pati on s�estava escalfant! No ens avergonyim de considerar-lo el primer entre els ap�stols, ell un home que ha tingut por i que no ha reconegut el mestre. Fa veure que no ent�n qu� volen dir, quan afirmen que �s un d�ells. No ens avergonyim de considerar el primer entre els ap�stols un home que ha resistit tant abans d�esclatar en plors i que ha deixat sol el seu mestre i el seu Senyor.
Aquest �s el paper que fan molts creients: el de tenir por, el de no voler seguir un Senyor que sembla exagerat, de no voler-se-li acostar quan sofreix, quan impressiona, quan implica en aventures massa comprometedores: dissortadament aquest �s el paper que fem molts de nosaltres, els creients.
El record d�aquesta hist�ria de Pere ens contrista perqu� parla de la nostra feblesa. El record de l�ap�stol, mort m�rtir, ens d�na el sentit del llarg cam� que ha recorregut, el cam� de la creu, el cam� de la confian�a, el cam� de l�Evangeli. Ens queda per rec�rrer un llarg cam�, a trav�s del plor, de la conversi�, de la joia, de la fe. Des de la nit de la por al dia de la fe: �s llarg el cam� dels deixebles. Per� no �s un cam� que es pugui rec�rrer triomfalment dient i pensant que som uns herois, com Pere havia dit a Jes�s: �s el cam� de la creu, �s el cam� de l�amor, �s el cam� de Jes�s.