Mentre sopaven, Jes�s prengu� el pa, digu� la benedicci�, el part� i els el don�. I digu�: �Preneu: aix� �s el meu cos�. Despr�s prengu� una copa, digu� l�acci� de gr�cies, els la don� i en begueren tots. Els digu�: �Aix� �s la meva sang, la sang de l�alian�a, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beur� m�s del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de D�u�. Despr�s de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. Llavors Jes�s els digu�: �Tots fallareu, perqu� diu l�Escriptura: Matar� el pastor, i les ovelles es dispersaran. Per� despr�s de la meva resurrecci� anir� davant vostre a Galilea�. Pere li va dir: �Ni que tots fallin, jo no�. Jes�s li digu�: �T�ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m�haur�s negat tres vegades�. Per� ell afirmava amb m�s insist�ncia: �Ni que em calgui morir amb tu, no et negar�. I tots els altres deien el mateix.
(Marco 14, 22-31)

Duccio di Buoninsegna
Ges� parla agli apostoli

La conversa no continua nom�s a taula, sin� tamb� anant cap a la Muntanya de les oliveres. Jes�s parla al deixeble que s�ha preguntat: ��No s�c pas jo?�. Parla de feblesa: �Tots fallareu, perqu� diu l�Escriptura: Matar� el pastor, i les ovelles es dispersaran�. Aquesta paraula de Jes�s suscita una reacci� immediata de Pere. La seva no �s una resposta realista, per m�s que sembli aut�ntica i certament espont�nia. El problema �s que l�espontane�tat expressa la pr�pia idea d�un mateix, que moltes vegades no �s realista i veritable. Les paraules de Pere no tradueixen la reacci� de la seva seguretat alarmada. Es creu que es compr�n b� ell mateix i que es coneix: �Ni que tots fallin, jo no�.
Jes�s li explica: �T�ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m�haur�s negat tres vegades�. Per� de nou, Pere amb gran insist�ncia diu: �Ni que em calgui morir amb tu, no et negar�. I Pere no era pas l��nic a dir-ho. Tots tenien el mateix sentiment: �i tots els altres deien el mateix�. I tamb� nosaltres, amb orgull, ens creiem que coneixem la nostra vida, on �s la nostra felicitat, quin �s el nostre coratge: ens mantenim insensibles a la paraula amiga de Jes�s que parla, que ajuda, que compr�n m�s del que nosaltres comprenem. L�orgull sovint et fa sord.
Hi ha un moment de sensibilitat, aquell dubte: ��No s�c pas jo?�. Per� despr�s novament, immediat, fort, prepotent, torna l�orgull. I tanmateix el raonament de Jes�s sobre la feblesa no era pas tan desesperat com aix�. �s veritat que les ovelles seran dispersades, quan hagin mort el pastor, �s a dir que els deixebles es dispersaran, per� �despr�s de la meva resurrecci� anir� davant vostre a Galilea�, havia dit Jes�s. �s una frase curta per� important. Primer de tot significa que, despr�s de la gran crisi, hi haur� encara resurrecci� i vida en abund�ncia. Amb aquelles paraules de Jes�s fixa una cita a Galilea per als seus deixebles dispersos. Aquell �anir� davant vostre a Galilea� �s una cita amb el Senyor vivent en un lloc concret que coneixien molt b�.