Tamb� hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salom�. Aquestes dones seguien Jes�s quan era a Galilea i li prestaven ajut. N'hi havia tamb� moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparaci�, el dia abans del rep�s del dissabte, Josep d'Arimatea, membre distingit del Sanedr�, que esperava tamb� l'arribada del Regne de D�u, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jes�s. Pilat es va estranyar que ja fos mort i f�u cridar el centuri� per preguntar-li si aix� era cert. Informat pel centuri�, va permetre a Josep que s'endugu�s el cad�ver. Josep va comprar un llen�ol, va baixar Jes�s de la creu, l'embolcall� amb el llen�ol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Despr�s va fer rodolar una pedra davant l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.
(Marco 15, 40-47)

Giotto
La deposizione

Davant la tomba del Senyor Jes�s, tancada amb una pedra, no hi ha gaire gent segons l�Evangeli de Marc: nom�s Maria de Magdala i Maria, mare de Josep, i Salom�. Tres dones. A m�s hi havia la iniciativa d�un jueu piad�s, Josep d�Arimatea. Pocs. Pocs saben, esperen que en aquella tomba. Jes�s retrobi la vida i en surti aquell que pot alliberar el m�n.
Amb les tes dones, hi podem �sser cadascun de nosaltres per pregar. Hi pot �sser tamb� gent que ha fugit i retorna, que demana perd�, que prega, que espera, que espera una vida diversa, una vida sense mort o ll�grimes, sense la for�a del mal, una vida sense guerra, una vida millor.
No �s encara la resurrecci�, per� ha passat alguna cosa d�extraordinari. L�afecte i la consci�ncia d�alguna cosa d�extraordinari ret� all� Maria de Magdala i Maria mare de Josep, Salom�, dones que l�han seguit des de Galilea, junt amb d�altres que havien pujat amb ell a Jerusalem. Estar a prop de Jes�s, estar a prop del sepulcre, a prop de la creu �s sempre l�inici de la comunitat cristiana. La preg�ria, l�afecte, la proximitat es tornen amor coratj�s pel seu cos que tant ha sofert. �s l�amor coratj�s de Josep d�Arimatea, membre autoritzat del Sanedr� que esperava el regne de D�u. Josep, amb decisi� i lleialtat envers el mestre mort, va anar a trobar Pilat per demanar el cos de Jes�s. Qui l�estima no renuncia a fer el que sigui per ell, per un pobre, pel cos d�alg� que sofreix, pel d�un amic.
Per� �qu� podran fer? No ho saben pas. L�amor t� una esperan�a, i on no arriba la intel�lig�ncia, hi arriba l�esperan�a. Humanament no s�hi pot fer gran cosa. Amb molt d�afecte el baixaren de la creu, l�embolicaren amb un llen�ol, el dipositaren en un sepulcre tallat a la roca i hi feren rodolar una llosa.
Ja no hi havia res m�s a fer, era mort, per� l�afecte no coneix la mort, no cedeix ni davant de la mort. Hi ha qui prega i observa com Maria de Magdala i Maria mare de Josep, no gaire lluny del sepulcre. Jes�s els havia ensenyat: �Demaneu i us ser� donat, cerqueu i trobareu, perqu� qui demana, rep. �Qui d�entre vosaltres, al fill que demana pa li donar� una pedra?� Aquelles dones, davant la pedra del sepulcre, demanaven que la vida del seu mestre no s�acab�s. Preg�ria desesperada: aix� pot semblar normalment. Hi ha qui prega i ha qui estima coratjosament, com Josep d�Arimatea, sense renunciar a la pietat.
La comunitat cristiana �s aix�: aquells qui estan a prop del Senyor, de la seva paraula i del seu cos, que estimen coratjosament amb una esperan�a que no t� por d��sser desmentida. Fe, esperan�a i caritat: en el quadre dram�tic del Calvari, de la creu i del sepulcre, en el quadre dram�tic de la mort hi ha una gran esperan�a i sobretot hi ha fe, amor per aquest Jes�s.
Jes�s ha ensenyat d�estimar a Josep, a les dones, als pocs que quedaven. Ha ensenyat a esperar; tamb� davant de la mort ha ensenyat a creure que D�u es gran i misericordi�s i no abandonar� el Fill seu darrere una pedra.
�Seran aquests pocs deixebles, aquestes pobres dones, que es contraposaran a la conjuraci� de les espases i dels garrots, a la banda f�cil i l�odi envers un innocent? Aquest grup de deixebles no es contraposar� a ning�, sin� que amb fe, amb esperan�a, amb amor confiat en el Senyor anir� lluny, quan seran investits pel testimoniatge de la resurrecci�. Es parteix d�una preg�ria pobra, una mica desesperada, d�un amor religi�s i es troba, forta, la vida i el sentit de la vida. Aquesta �s la nostra fe. Aquesta �s la nostra petita experi�ncia dels creients en les hores m�s fosques: l�experi�ncia de dem�, la de la Pasqua. Prop del cos del Senyor hi ha la vida, la nostra esperan�a, la deu, la font de l�amor. D�aqu� no ens n�allunyarem.
D�aqu� se�n pot treure una mentalitat nova, es pot renovar un cor vell, sord en l�orgull, insensible, fred. D�aqu� tothom en podr� partir amb una consci�ncia nova: ��s veritat: aquest era Fill de D�u, per� era un de nosaltres�.