Llavors es van endur Jes�s a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots i tot el Sanedr� buscaven una declaraci� contra Jes�s per condemnar-lo a mort, per� no en trobaven cap, perqu� molts declaraven en fals contra ell, per� les seves declaracions no concordaven. Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusaci�: �Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruir� aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construir� un altre, no fet per mans d'home"�. Per� ni aix� no concordava la seva declaraci�. Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i pregunt� a Jes�s: ��No contestes res? Qu� en dius, de les acusacions que aquests et fan?� Per� ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrog� i li digu�: ��Tu ets el Messies, el fill del Bene�t?� Jes�s respongu�: �S�, s�c jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoder�s i venint amb els n�vols del cel�. Aleshores el gran sacerdot s'esquin�� els vestits tot exclamant: �Per qu� necessitem m�s testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasf�mia! Qu� us en sembla?�. Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Llavors alguns van comen�ar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: �Fes de profeta!�. I els guardes li pegaven bufetades.
(Marco 14, 53-65)

Giotto
Ges� condotto davanti a Caifa

La cr�nica �s descarnada: comencen a torturar Jes�s. El processen, li escupen a sobre, li cobreixen la cara d�escopinades, el bufetegen. Els criats mateixos el peguen. La banda de violents amb espases i garrots es desencadena contra ell, posant en com� tota l�energia: grans sacerdots, ancians, escribes, falsos testimonis que es contradiuen entre ells. Per� Jes�s �callava i no va respondre res�. La simpatia envers tothom, l�amor per tothom, la paraula, s�n humiliats; nom�s queda el silenci. Nom�s la resposta a una pregunta decisiva: ��Tu ets el Messies, el fill del Bene�t?� Era la pregunta que podia costar-li la vida. La resposta de Jes�s (�S�, s�c jo�) no �s seva, �s la citaci� de l�Escriptura: �Veureu el Fill de l�home assegut a la dreta de la Pot�ncia i venint sobre els n�vols del cel�. �s el salm 104. Es tracta tamb� d�una paraula del profeta Daniel. N�hi ha prou amb aquesta resposta treta de la B�blia, per fer arribar a la condemna un tribunal que ja ho tenia decidit. Tots sentenciaren que era reu de mort. Des d�aquell moment, els garrots, les espases, la conjuraci�, la identificaci� en un grup de violents, el perseguir costi el que costi el propi inter�s, sembla que tinguin definitivament la ra�. Jes�s calla. Respon amb la paraula de D�u i �s condemnat.
Jes�s queda sol davant dels seus acusadors i s�engega la farsa d�un fals proc�s. �s un de tants falsos processos que es disfressen de procediments formals, justos, respectuosos. La m�quina del mal t� necessitat de trobar culpables i de sacrificar alg�. No �s nom�s la hist�ria de Jes�s, sin� que �s la hist�ria d�avui, de processos, de condemnes a mort. I tanmateix en el cas de Jes�s ens trobem davant d�una magistratura religiosa, que ha crescut en l�estudi de la llei de Mois�s, sota el mestratge d�homes savis i plens de pietat, una llei respectuosa de la vida, que feia d�aquest poble, l�hebreu, un poble exemplar. I tanmateix tampoc aquests homes de religi� no saben judicar segons just�cia i cerquen falsos testimonis. Jes�s �s condemnat com un blasfem, com un home sense religi�.
Per� �on �s la religi� dels seus jutges? No hi ha religi� sense amor per l�home que tens al davant. Diu l�ap�stol Jaume: �La religi� pura davant de D�u �s aquesta: nodrir els orfes i visitar les viudes en el moment de la seva aflicci�. Aix� ho ensenyaven tamb� els savis d�Israel. No hi ha religi� sense amor per l�home que tens al davant. Efectivament D�u s�ha volgut fer home enmig de nosaltres, perqu� opt�ssim per ell, home, condu�t a la creu. No hi ha just�cia sense amor per l�home que tens al davant. No n�hi ha prou amb les formes. De fet, el just ha estat crucificat amb un procediment penal correcte. Si es conservessin els sumaris, les lleis i la sent�ncia, en resultaria: reu conf�s.
Finalment, impressiona el fet que Jes�s hagi estat condemnat no pas sobre la base de falsos testimonis, sin� sobre la base de la seva pr�pia confessi�, que �s considerada com una blasf�mia. La confessi� de l�Evangeli �s considerada com una blasf�mia i aquesta confessi� es pot pagar amb el no �sser considerats homes, plenament homes. A vegades; s�acaba essent condemnat a mort. �s la hist�ria de Jes�s, per� tamb� la de molts altres.
Impressiona encara que, despr�s de la condemna proclamada pel gran sacerdot segons les regles, comencin a torturar-lo: ja no �s cap home, li escupen al damunt, li posen les mans a sobre, el bufetegen. Els condemnats a mort no tenen els drets dels altres homes. Per� no s�n nom�s els soldats els qui el maltracten. Tamb� els criats, els que s�estaven escalfant, es van engrescar i es van posar a pegar-lo. Ara era ja presa de tots, ja no era cap home. Un condemnat, un rebutjat, un redu�t aix�, un que ha blasfemat, un culpable, ja no �s cap home. Per� �qui hi ha d�hum�, si ella ja no ho �s? En aquesta actitud hi veiem la duresa d�una religi�, de tota religi� o ideologia, quan �s sense pietat i sense just�cia i sobretot quan no mira a la cara de l�home que t� al davant.