Immediatament, quan encara Jes�s parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el tra�a els havia donat aquesta contrasenya: ��s el qui jo besar�: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat�. Tot seguit se li va acostar i li digu�: �Rab�!� I el bes�. Ells s'abraonaren sobre Jes�s i el detingueren. Per� un dels presents desembein� l'espasa i, d'un cop, tall� l'orella al criat del gran sacerdot. Jes�s els digu�: �Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Per� �s que s'han de complir les Escriptures�. Llavors tots l'abandonaren i fugiren. El seguia un jove, cobert nom�s amb un llen�ol, i el van agafar. Per� ell es va desfer del llen�ol i va fugir tot nu
(Marco 14, 43-52)

Cimabue
Il bacio di Giuda

En aquest quadre evang�lic s�enfronten dos camins. Un cam� �s el que Jes�s volia inaugurar entre els homes, estant cada dia entremig d�ells, ensenyant en el temple, amb la paraula, la mansuetud, l�amor pels altres. L�altre cam�, el que guanya, aplega molta gent, gent diversa que s�identifica en una banda, amb espases i garrots. En aquest cam� trobem un grup compost per un tra�dor i per la multitud que va a buscar Jes�s com un bandoler. Aquesta gent aconsegueix trobar-se unida i v�ncer nom�s en l�oposici� a ell. Jes�s per�, es mant� davant d�ells, amb la seva actitud, la seva paraula, la seva simpatia envers tothom. Fins fa acostar el tra�dor que el besa. I ell es deixa besar. Els deixebles comprenen que han ven�ut la viol�ncia i la for�a de qui troba la pr�pia identitat en una banda que busca enemics. I tamb� ells, com una banda ven�uda, l�abandonen i fugen.
Nom�s un vailet, un pobriss�, vestit amb un llen�ol, un petit cos �gil que, quan l�agafen, deixa el llen�ol i s�escapa nu. Jes�s havia dit: �Si no us torneu com infants, no entrareu pas en el regne dels cels�. T�has de tornar infant, adolescent, vailet per creure que amb la paraula, amb la simpatia per tothom, amb l�amor es pugui viure. Altrament esculls la for�a, en la banda, amb els garrots i les espases. Hi ha qui s�oblida de tot i que fuig. Nom�s un vailet, un noi, un adolescent es mant� fidel a l�afecte i continua seguint-lo amb confian�a que hi haur� un futur.
Els deixebles s�estimen m�s no veure res, dormen. �s una actitud t�pica dels homes i de les dones corrents, com som tamb� nosaltres. �s l�actitud del levita i del sacerdot que tiraren enll�, davant de l�home mig mort al cam� entre Jeric� i Jerusalem.
Per�, �qui ha redu�t d�aquesta manera un home que tenia autoritat com Jes�s? Judes col�labora, permetent-ne la identificaci�, com l�ultima anella. Col�labora en una conjuraci� teixida en altes inst�ncies, a palau. �Per� qui redueix un home d�aquesta manera? Quantes vegades davant d�un home redu�t a no res, que viu pel carrer, un desesperat, la gent amb saviesa popular diu: �Qui �s causa del seu mal, que s�apanyi ell mateix!�. L�Evangeli no ho veu aix�: parla d�una conjuraci�, de mandataris, de col�laboradors, de tra�dors, d�executors . En la hist�ria de Jes�s veiem operant, activa, concreta, la gran conjuraci� del mal. �s la conjuraci� del mal, que continua cada dia. Les responsabilitats no s�n d�un, de dos, de tres, sin� que s�n col�lectives, de molts. No �s nom�s Judes el culpable i no �s nom�s la multitud dels hebreus que en aquell moment eren a Jerusalem la que est� implicada en l�afer. �s una conjuraci� del mal. Mirant-ho b�, la infonamentada i folla acusaci� de de�cidi contra el poble hebreu (precisament partint dels Evangelis de la Passi�), ha perm�s a generacions de cristians sentir-se innocents i aliens a la conjuraci� del mal que es desenvolupa entorn de Jes�s. Al capdavall no ens afecta, perqu� �s una culpa �tnica i nacional.
�Com reaccionar davant d�aquesta conjuraci�? �Com respondre a aquesta alian�a en el mal? L�Evangeli enregistra la resposta d�un que es va treure l�espasa i que colp� un criat del gran sacerdot. Reaccionar amb viol�ncia: a l�Evangeli de Marc no hi ha ni un mot sobre aquest gest de l�amic de Jes�s que prengu� l�espasa i colp� l�orella d�un criat. A difer�ncia d�altres Evangelis, hi ha silenci. Jes�s, per�, diu: Per fer-me callar heu necessitat espases i garrots, la viol�ncia. Aix� �s el vostre frac�s, no el meu. M�s exactament afirma: �Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir�.